Hi ha un pols que deixa entreveure a algú que respira. Se superposen sensacions, les que limiten unes amb altres per ser, s´estenen i es succeixen com a espais temporals, i una superfície lleugerament aterciopelada que ens recorda la carnalitat de la qual estan fetes les emocions. Els objecte oposats són pistes d’un recorregut i una biografia en trànsit, com a forma de situar-se en una temporalitat.
IDEES QUE INSPIREN..
